MAPA CONCEPTUAL: " LES TELECOMUNICACIONS "

QUÈ ÈS LA TELECOMUNICACIÓ

La telecomunicació vol dir comunicació a distància. Aquest terme abasta tota comunicació(emissió, transmissió, recepció) de senyals, sons, imatges, textos, i dades de qualsevol naturalesa, a través de capes, ones, mitjans òptics o altres sistemes electromagnètics.
Els principals sistemes de telecomunicació són: la ràdio, la televisió, la transmissió de dades (fax) i la interconneció d'ordinadors a través de xarxes, com ara internet.

Aquí hi ha uns exemples:

EL PROCÉS DE TELECOMUNICACIÓ

El procés de telecomunicació és com qualsevol altre procés de comunicació. En les telecomunicacions també hi ha una sèrie d’elements imprescindibles, que són: la font d’informació , l’emissor, el codi, el missatge, el canal, el referent, les interferències i el receptor.

A partir d’una font d’informació i d’un referent o context, l’emissor tria allò que vol transmetre i ho codifica,és a dir, crea un missatge que es transmet a través d’un canal que es pot veure afectat per determinades interferencies o sorolls. Quan el missatge arriba al receptor, aquest, descodifica el missatge i l’interpreta.

Aquests elements poden variar en funció del sistema de telecomunicació escollit per transmetre la información.

Aqui teniu els exemples:

CANALS DE TRANSMISSIÓ

Suport fisíc a través del qual circula el missatge codificat.

La transmissió entre l'emissor i el receptor es fa per ones electromagnètiques(un tipus de radiacions que emet electrons).
Els canals de transmissió poden ser guiats o no guiats:
· Canals guiats: ones que es condueixen a través d'un camí físic. Ex: l'aire i el buit.
· Canals no guiats: només permeten la transmissió de les ones. Ex: cables.

Els cables més utilitzats en les telecomunicacions són:
- El cable de parells: dos fils de material conductor (coure recobert d'un material aillant).
Es fa servir per a la tansmissió i la recepció del senyal. S'utilitza en xarxes de telefonia urbana i
en xarxes de dades.
- El cable coaixal: dos conectors concèntrics separats per un aillant, aconsegueix velocitats de transmissió altes per a distàncies grans. S'utilitza com a cable de televisió entre l'antena i el televisor, xarxes urbanes de televisió i d'Internet, en xarxes de telefonia interurbanes i en cables submarins.
-El cable de fibra òptica: Fibres que transmeten senyals lluminosos. Envia informació amb molta rapidesa però té l'inconvenient de ser més car. Els cables submarins de fibra òptica constitueixen el nucli de les telecomunicacions a escala avui dia.

Aqui teniu els exemples:


Cables de fibra òptica:

Cables de parells:


Cables coaxial:

Emissors i receptors

Hi han de dos tipus:

-Antenes: són uns dispositius que reben i emeten ones de ràdio. 

Quan actua com a una emissora, genera un camp electromagnpetic que li permet radiar ones. D'altra banda, si actua com a receptora, quan rep el camp electromagnètic genera una tensió alterna.

Les antenes poden ser molt diferenes entre si. La seva forma i orientació depèn de moltes coses, com per exemple, la freqüència del senyal electromagnètic.

-Satèl·lits: són uns aparells que s'encarreguen de repetir les ones electromagnètiques que els arriben de altres satè·lits o bé, de la Terra.Aquests aparells, tenen funcions diverses, però les més comuns són les de telefonia i transport de senyals per poder veure la televisió o obtenir dades.

Poden ser de dos tipus:

* Passius: boten el senyal com un mirall.

* Actius: amplifiquen el senyal abans de transmetre'l.

Com ja sabem, el satèl·lits es troben en l'espai, però la curiositat està en que es troben a 1.000 o 36.000 km de la superficie de la Terra.

Escurçant distàncies...

És clar que sí!

Sens dubte, les noves telecomunicacions han escurçat les distàncies entre tots els paisos del món; ja que gràcies a l'e-mail, el messenger, els mobils, el fax... doncs és molt, molt més fàcil comunicar-se amb gent de països molt llunyans en tan sols uns segons.

Per exemple, gràcies al messenger pots mantenir una conversa d'hores i hores amb una o més persones que poden viure en un altre continent, i, a més, també es pot veure i escoltar a una persona en directe que estigui a kilòmetres de distància mitjançant una web cam i un micròfon.

A més de ser eficaços, aquests nous metodes de comunicació són molt fàcils d'utilitzar y estan a l'abast de la majoria de la població. En l'actualitat, per posar un exemple, la gran majoria de les cases del països desenvolupats compten amb un o dos ordinadors, un o dos telefons, dos o més mòbils... 

D'aquesta maner apodem obtenir una comunicació molt més ràpida i barata, i doncs, no perdre el contacte amb familiars que se'n van a viure altres països, amics que hem conegut a les vacances i que igual viuen en altres continents, alguna persona de la feina que visqui lluny...

Jo, utilitzo aquests tipus de telecomunicacions diàriament, per exemple, ara mateix, mentres escric això, estic parlant amb amics meus pel messenger.

Júlia.

Escurçant distàncies...

Es clar que sí, que les noves telecomunicacions han escurçat les distàncies entre els diferents llocs del món. Perquè gràcies a el MSN, el correus electrònics, els faxs, els telèfons mòbils... etc. Ès molt més fàcil comunicar-nos amb altres persones d’arreu del món. Per exemple el meu germà a traves d’un lloc online va conèixer a noi i per el MSN parlen, i tenen conversas. També el correu electrònic si tens que enviar-li a una amiga un document o un treball i en aquell mateix moment no esta conectada doncs li envies un e-mail.
A més són molt fàcil d’utilitzar, i a traves d'ells, pots veure i escoltar a les persones. Com a dit la meva companya Julia en cada casa en disposen de dos o més ordinador, de telèfons mòbil també dos o més. I per això crec que es necessari tenir aquets aparells a casa, per poder-nos comunicar amb altres països de arreu del món.
Jo també utilitzo diàriament aquest tipus de telecomunicacions.

Beatriz